sábado, 25 de febrero de 2012

Luisa Miller



L'òpera és un relat total o parcialment musical. Hi han cantants i una orquestra que els acompanya en tot moment, inclús hi ha uns minuts en que l'orquestra es pot lluir sola: l'obertura, que és la primera part de l'òpera. Podríem dir que L'òpera és un teatre cantat (pocs cops es parla). Els artistes expressen tot el que senten, però sempre ho fan cantant, i no ho fan de qualsevol manera. Els cantants d'òpera tenen una qualitat molt especial: et poden fer sentir el que ells senten, i això ho aconsegueixen fent notes harmonioses i melòdiques. Les òperes ja existien en el Barroc i el Classicisme, però quan realment es van consolidar socialment, va ser en el Romanticisme.


Molts músics van escriure òperes, com ara Ludwig van Beethoven, Gioachino Rossini, Richard Wagner, Carl Maria von Weber... En aquest article parlaré d'una òpera en concret del Senyor Giuseppe Verdi, que s'anomena Luisa Miller.


Luisa Miller  és una òpera romàntica que està dividida en tres actes i està inspirada en un llibret italià de Salvatore Cammarano, basat en una peça teatral "Intriga i Amor" de Friedrich von Schiller. 

PERSONATGES:

Els personatges principals són:
  • El Senyor Miller, un soldat retirat.
  • La Luisa Miller, la seva filla.
  • El Comte Walter.
  • El Rodolfo, el seu fill.
  • Wurm, un cortesà.
  • Federica, sobrina del Comte i Duquessa de Ostheim.
També apareixen personatges secundaris com el majordom dels Miller o la Laura, una noia del poble. Com a personatges "extras" surten els habitants del poble, la minyona de la Federica, soldats...

ARGUMENT:
L’opera està ambientada al segle XVII, a un poble anomenat El Tirol.
Acte I :La Luisa estima moltíssim al Carlo, un jove del poble. Diu una frase molt bonica que s’ha utilitzat molt en cançons o pel·lícules: “Lo vidi e'l primo palpito”, que vol dir “ El vaig veure i el meu cor va sentir el primer batec d’amor”. En Wurm, el cortesà, es vol casar amb la Luisa, però el Senyor Miller es nega. En Wurm, com està enfadat, decideix explicar-li al Senyor Miller que en Carlo en realitat és en Rodolfo, el fill del seu contrincant , el Compte Walter. Evidentment, també li explica al Compte Walter.
 El Compte, molt enfadat , li diu al Rodolfo que s’ha de casar amb la Federica, Duquessa de Ostheim. Quan es troben, ell li confessa que està enamorada de la Luisa, però a la Federica això no li agrada.
Acte II: En Wurm arresta al Senyor Miller, i li diu a la Luisa que si no vol que el seu pare mori, ha de redactar una carta afirmant i dient que l’estima i mai tornarà amb el Rodolfo. Ella, frustrada pel seu pare, l’escriu. En Wurm li ensenya la carta al Rodolfo, i ell s’ho creu.
Acte III: La Luisa, desconsolada, plora perquè sent les campanes de la boda d’en Rodolfo i la Federica. Repentinament , apareix en Rodolfo amb dos gots d’aigua enverinats a casa dels Miller. El jove li pregunta a la Luisa si va escriure de veritat aquella carta, i ella li respon “sí”. Després d’això , ell es beu un got, seguidament la noia es beu l’altre. Els pocs minuts que els hi queden de vida, la Luisa li explica la veritat al Rodolfo, sempre l’ha estimat i sempre ho farà, i ell, amb llàgrimes als ulls li diu "ets el meu cor etern, sempre t’estimaré". Abans de morir, Wurm entra a la casa i el Rodolfo li clava una espasa al pit. Els enamorats moren junts.
ESCENES:
Aquesta és l'escena en la que Rodolfo llegeix la carta que la Luisa ha escrit. La cançó s'anomena: Quando le sere al placido” que significa “A la tarda, amb un lluent cel d’estels”. Es refereix als preciosos dies que va passar amb la Luisa. Fixeu-vos que és una d’aquelles escenes que al final aplaudeixen. (No ho fan a totes, sol a les més bones)
video

L'escena següent es l'última de l'òpera. Ambdós enamorats, prenen el verí per morir, i llavors la Luisa li declara el veritable amor que sent pel jove. En un últim esforç, en Rodolfo mata al Wurm. És una de les millors escenes de tota l'òpera.

video

OPINIÓ PERSONAL:

Evidentment, m'agrada molt aquesta òpera, ja que l'he escollit jo. Es pot apreciar el pensament romàntic de l'època de Verdi. Dos personatges enamorats els quals no volen viure sense el seu amat/da. Volen un amor ideal, i si no el tenen, prefereixen la mort. Mostren els seus pensament idíl·lics i els expressen. Acaba amb mort, la qual cosa es molt normal en operes romàntiques. Recomano veure-la. És una de les històries d'amor més boniques que existeixen.

domingo, 12 de febrero de 2012

Romanticisme a l'aula!

L'últim dia de classe vam anar tots a l'aula d'ordinadors a fer unes activitats, i una concretament va ser molt interessant: consistia en omplir forats d'un text relacionat amb el romanticisme. Tinc que admetre que em va costar un quants cops fer-ho tot d'una tirada, però clar, amb un rècord de temps!

Aquí teniu el text que em va donar guerra:




El Romanticisme és un període que transcorre durant el segle XIX.
El Romanticisme sent fascinació per tot allò que és llunyà, màgic o irreal.
La música ocupa un lloc d'honor en aquest període ja que és la més abstracta i intangible de les arts.
L'artista romàntic és individualista: utilitza l'art per expressar les seves idees i sentiments personals.


Pel que fa les característiques musicals, el més destacat és:
  • Predomini de la melodia: melodies belles i apassionades.
  • Ús del ritme de manera molt flexible: tempo rubato.
  • Gran riques d'efectes dinàmics: ús constant de crescendos i dimiduendos, al costat d'espectaculars contrastos entre fortíssimo i pianíssimo.
  • L'orquestra creix: adquireixen protagonisme els instruments de vent-metall. El piano és el protagonista.
  • Neixen noves formes vocals com el lied i obres breus per a piano com: nocturns, estudis, balades i valsos. 
  • Els compositors més destacats són: els alemanys L. v. Beethoven que està a cavall entre el classicisme i el romanticisme; F. Schubert, autor de nombrosos lieder; J. Brahms molt conegut pel Wiegenlied o cançó de bressol i el polonès F. Chopin, el mestre del piano. pel que fa als compositors D'òperes tenim: Verdi, autor de la Traviata; Puccini, autor de la Boheme; Rossini, autor del Barber de Sevilla o el francès Bizet, autor de Carmen.

martes, 7 de febrero de 2012

Copying Beethoven!

FITXA TÉCNICA
Any de producció2006

Direcció: Agnieszka Holland

Actors/Actrius: Ed Harris, Diane Kruger,Nicholas Jones, Matthew Goode, Ralph Riach,Joe Anderson

GuióStephen J. Rivele, Christopher Wilkinson

Música: Ludwigvan Beethoven

Duració: 104 min.

Génere: Drama




Tota la pel·lícula està ambientada en ple Romanticisme (segle XIX); tot i què és una pel·lícula històrica -ja que narra la vida de Ludwigvan Beethoven-  la trama no està demostrada.
L'Anna Holtz, una noia de 23 anys que aspira a ser compositora. Un dia el seu mestre del conservatori de música la recomana per un "petit projecte". Quan arriba a Viena, és la seva sorpresa descobrir que serà l'alumne de Ludwigvan Beethoven. L'Anna és una noia realista i sap que treballar amb Beethoven no seran lliris i roses, i ho descobreix quan veu els canvis d'humor i de perspectiva que te l'home: per ella tot és recompensat amb el fet de poder ajudar-lo a escriure la novena simfonia, i més tard l'ajudara en algunes obres. Un seguit d'aventures musicals li faran veure el sentit que te la música: "La música es l'ànima del meu Déu", com diu en Beethoven.


L'Anna Holtz és una noia de 23 anys amb grans ideals sobre la vida: vol arribar a ser compositora professional. És una noia independent amb molta confiança en ella mateixa, i encara que el seu mestre Beethoven rebutgi les seves obres, ella ho segueix intentat perquè és el seu somni més profund.


Ludwigvan Beethoven és un home prodigi en quant a la música. Al contrari de Mozart (que tenia gran facilitat per escriure partitures) ell feia molts esborranys abans de fer una obra. És molt independent un poc respectuós per la vida dels demès. No li importa si a la gent li agrada la seva música, el que vol és aconseguir una melodia perfecte que pugui ser història, com diu abans d'estrenar la nova simfonia: "Avui la història de la música canviarà per sempre."


Crec que és una pel·lícula que no pretenia anar a guanyar un Oscar, simplement volia mostrar en quin món i quina era la visió de Beethoven. Encara que la trama no sigui verídica, es suficient per plasmar la personalitat del geni.